Manifestació dels estudiants en contra de l'augment de les taxes acadèmiques que va promoure el Ministeri en un 300% sense realitzar cap consulta prèvia.

Mobilització de la plantilla de treballadors de El Corte Inglés en contra de l'acomiadament de les companyes embarassades i dels límits salarials imposats pels directius.

Acte de persones pertanyents a l'extrema dreta realitzat a Plaça Sant Jaume.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

Concentració de persones pertanyents a l'extrema dreta a la Catedral de Barcelona.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

Pedro Conde Soldana es dirigeix als medallistes de "FE de las JONS" a Alacant.
Pedro Conde Soldanda és un periodista en l'actualitat que fou durant dos anys el president de la Falange Española de las JONS (Auténtica).
Falange Española de les JONS és un partit polític d'extrema dreta que va ser constituït l'octubre de 1976, que s'autoproclama hereu de la històrica Falange Española fundada per Primo de Rivera el 1933 i es va unificar amb les JONS el 1934.

Medallistes de "FE de las JONS" a Alacant.
Falange Española de las JONS és un partit polític d'extrema dreta que va ser constituït l'octubre de 1976, que s'autoproclama hereu de la històrica Falange Española fundada per Primo de Rivera el 1933 i es va unificar amb les JONS el 1934.

El conflicte del Port tornar a ressorgir a causa de l'organització dels treballadors portuaris qu eno es trobaven d'acord amb les solucions ofertes pel governador civil, ja que eren l'únic organisme amb la capacitat d'imposar o proposar sancions als estibadors portuaris.

En setembre de 1976, l'empresa Silvestre Segarra, S.A., l'empresa més gran de calçat a Espanya, què comptava amb un total de 3500 treballadors, es va produir la suspensió de pagaments als seus treballadors i la confiscació d'aquesta per l'Estat. Els veïns de la Vall d'Uixó es manifestaren contra el tancament d'aquesta, i es va aprofitar l'ocasió per a reclamar millors condicions socials.