El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

El 18 de desembre de 1977, es va produir una manifestació sota el lema Fem la ciutat habitable. A la manifestació van participar al voltant de 15.000 persones, les quals van recórrer els carrers en bicicleta. Els objectius de la manifestació eren la construcció de carrils i aparcaments de bicicletes, augment del transport públic, paralitzar la construcció de nous habitatges, instal·lació de zones verdes en zones esfondrades i una ordenació del territori racionalitzada i democràtica.

Amb l'avenç de la societat, es generaren unes necessitats que feien necessàries la creació de més guarderies públiques gratuïtes. Aquestes foren: la creixent industrialització i la incorporació de la dona al món del treball, fent que l'infant ja no es pugui quedar a casa i una necessitat pedagògica. L'etapa entre els 0-3 anys és important en el desenvolupament de la personalitat de l'infant, així que cobriria tant les seves necessitats bàsiques com les educatives.

Els treballadors de l'empresa Hispano Olivetti es van veure obligats a forçar les negociacions del conveni a causa de la postura de l'empresa que feia impossible arribar a un acord. La plataforma de treballadors establia dos punts claus, la readmissió de dos càrrecs sindicals que eren pendents del recurs posat al Suprem per l'empresa, i dintre d'aquest, l'estudi seriós pel retorn dels 57 treballadors acomiadats, i el segon era l'augment dels salaris dels treballadors, que demanaven un augment de 80.000 pessetes.