L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.

El 18 de desembre de 1977, es va produir una manifestació sota el lema Fem la ciutat habitable. A la manifestació van participar al voltant de 15.000 persones, les quals van recórrer els carrers en bicicleta. Els objectius de la manifestació eren la construcció de carrils i aparcaments de bicicletes, augment del transport públic, paralitzar la construcció de nous habitatges, instal·lació de zones verdes en zones esfondrades i una ordenació del territori racionalitzada i democràtica.

La vaga de la Roca fou una de les vagues més importants del Baix Llobregat i Catalunya amb una duració de noranta-cinc dies. Que va comptar amb el suport de més de quaranta empreses del Baix Llobregat i manifestacions de masses i vuit atemptats feixistes.
Durant l'última setmana de la vaga es va aconseguir la reincorporació de més de 3000 treballadors. I durant la seva entrada a la fàbrica es podia escoltar, Unitat, unitat! La vaga finalitza, la lluita continua!

La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

El desembre de 1976, 1800 treballadors del Port de Barcelona van iniciar una vaga de vint-i-dos dies (1 de desembre - 23 de desembre). La vaga fou posada en marxa a causa de conèixer la incoació de set expedients administratius a sengles càrrecs sindicals. Els expedients foren imposats arran de l'atur total al Port durant la jornada de vaga del 12 de setembre del mateix any. Durant aquest període, més de 190 vaixells foren desviats cap altres punts de la Mediterrània.

Concentració de persones pertanyents a l'extrema dreta a la Catedral de Barcelona.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

Marxa de Girona a Figueres per l'empresonament de 7 joves objectors de consciència al castell de Figueres que treballaven a una guarderia de Can Serra. I que van ser alliberats a l'amnistia del 1976.