El 27 de gener de 1978 els jubilats, pensionistes i les persones que complien seixanta-cinc anys es van manifestar en protesta pel tracte econòmic que rebien. El govern no va complir amb la mesura que prometia un augment del 18,50% de la pensió. I el 30% promès, només va ser concedit la meitat del 6 primers mesos. Altres reclamacions que van realitzar foren: la descentralització de la Seguretat Social i que aquesta a Catalunya depengués de la Conselleria de Salut, garantir en la Constitució com a dret una pensió digna i suficient, que el mínim de la pensió sigui el 50% de l'SMI i revisable cada sis mesos i la pensió íntegra en cas de viudesa en ambdós sexes.

Al febrer de 1975 es va produir la vaga dels professors no numeraris d'universitat i que va durar fins al mes de juny amb el final del curs universitari. Els objectius de la vaga eren un augment retributiu, un contracte laboral, el qual no tenien i rebutjaven la via del concurs oposició per ser professor numerari. Gran part dels professors formaven part de grups polítics clandestins, fet que va suposar l'expulsió també per motius ideològics a aquests.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

Durant el febrer de 1976, el sector educatiu, inicià una sèrie de manifestacions i mobilitzacions per reclamar un ensenyament públic i gratuït, una millora de les condicions de treball i salarials i una millora dels drets sindicals. Els treballadors eren mestres d'EGB, BUP i FP.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.
Marxa per la llibertat a les Rambles de Barcelona.

Manifestació en contra del tancament de l'Escola Superior de Sociologia de Barcelona per part dels treballadors d'aquesta.

Basi Hermanos va ser una empresa de punt al barri de Gràcia, que comptava amb una plantilla de 300 treballadors. La plantilla de Basi va seguir la crida de les centrals sindicals catalanes i es va aturar la jornada del dia 12 les vuit hores. La direcció de l'empresa va decidir cinc dies després acomiadar en Alfons Llopis i obrir expedient de feina i sou a les representants sindicals Carme Cervera i Rosario Dominguez. Com a resposta de les sancions, la plantilla al complet va aturar-se exigint el retorn dels companys. L'empresa va continuar amb la mateixa actitud i va obrir expedient a 6 càrrecs sindicals més. La resposta dels treballadors fos una altra aturada a la fàbrica, i l'empresa va respondre cridant a la força pública. Els treballadors acomiadats van continuar amb les protestes davant la fàbrica fins a la celebració del judici per les sancions.

El desembre de 1976, 1800 treballadors del Port de Barcelona van iniciar una vaga de vint-i-dos dies (1 de desembre - 23 de desembre). La vaga fou posada en marxa a causa de conèixer la incoació de set expedients administratius a sengles càrrecs sindicals. Els expedients foren imposats arran de l'atur total al Port durant la jornada de vaga del 12 de setembre del mateix any. Durant aquest període, més de 190 vaixells foren desviats cap altres punts de la Mediterrània.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.