La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.

El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.
A la fotografia observem una pintada a favor de la dictadura del dictador Franco.

El desembre del 1976, els treballadors de tots els sectors van sortir als carrers per millorar les seves condicions laborals a través d'aconseguir de millorar els seus convenis. Com a punts generals que s'intentaven millorar eren: el termini màxim de deu dies per les deliberacions, ja que podia dificultar les mobilitzacions, una rebaixa de l'horari de treball, trencar el sostre salarial.

Concentració de persones pertanyents a l'extrema dreta a la Catedral de Barcelona.
El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

L'any 1976, al voltant de 40 dones treballadores de l'empresa INDO, S.A., denunciaren a l'empresa per discriminació salarial, ja que el seu salari era entre un 20%-30% inferior respecte al dels homes. Demanaren un procés de 5 anys per arribar a la igualtat d'aquests, però l'empresa només va oferir reduir la diferència un 1% cada any, fet que el grup de dones demandessin a l'empresa.

La causa que va provocar les manifestacions fou dues de les condicions de la convocatòria a oposicions al Banc Central i de Biscaia. Aquestes dues condicions foren que fossin del sexe masculí i majors de vint-i-un anys.
La resposta popular va ser ràpida i més de 300 persones es van reunir davant el Banc Central.
A les protestes trobàvem pancartes signades pel Moviment de Dones de Banca, la vocalia de dones de la barriada de la Vall d'Hebrón i de la Sagrada Família a més del col·lectiu feminista. Els reclams principals eren el dret a la feina a banca i contra la discriminació.
El moviment de Dones de Banca, agrupa dones de vint bancs i caixes diferents i que ha fet assemblees a sindicats.