Durant el 1976, es van produir una sèrie de vagues a Vitòria per l'obligació del conveni col·lectiu a empreses locals. Les plantilles demanaven un augment lineal dels salaris, la setmana laboral de 40 hores, trenta dies de vacances a l'any, jubilació als 60 anys i la cobertura completa del salari en cas d'accident o malaltia. Al 3 de març, els treballadors van formar una assemblea a l'Eslésia de Sant Francesc, i la policia va iniciar el desallotjament d'aquesta. Van utilitzar gasos lacrimògens, apallissar a les persones que sortien pels flancs i disparar a les persones que van sortir pel front, provocant la mort de 5 d'elles.

El desembre de 1976, associacions de veïns, entitats professionals i ciutadans de Barcelona es van manifestar per la dimissió de Joaquín Viola, el qual era alcalde de Barcelona, nomenat durant el règim franquista.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

El 4 de desembre de 1977, més d'un milió de persones van sortir al carrer a Andalusia per l'autonomia. A Barcelona també van sortir al carrer fins a 300.000 persones. En les manifestacions a Barcelona, trobem la participació de 6 sindicats, 13 partits i 3 associacions. Durant les manifestacions els lemes destacats anaven en direcció autonomista i obreristes.

L'1 de maig se celebra el dia internacional dels treballadors i treballadores, i que se sol utilitzar per realitzar reivindicacions de caràcter social o laboral a favor d'aquestes. A més, és un dia festiu nacional.
En aquest cas, la manifestació de l'1 de maig, és portada a terme pel sindicat CCOO.

La vaga de la Roca fou una de les vagues més importants del Baix Llobregat i Catalunya amb una duració de noranta-cinc dies. Que va comptar amb el suport de més de quaranta empreses del Baix Llobregat i manifestacions de masses i vuit atemptats feixistes.
Durant l'última setmana de la vaga es va aconseguir la reincorporació de més de 3000 treballadors. I durant la seva entrada a la fàbrica es podia escoltar, Unitat, unitat! La vaga finalitza, la lluita continua!

Pintades a l'escola Ramón Berenguer III per donar suport a l'equip de treball d'aquesta.

Santa Coloma era coneguda també com la novena província andalusa, ja que en ella vivien al voltant de 50.000 andalusos emigrants. En aquest context previ a les eleccions, dos partits van intentar agrupar tots aquests vots a través d'una política anticatalanista. Els partits foren Alianza Popular i el Partido Socialista Andaluz. Una de les propostes que van portar a terme fos la moció de censura contra Pujol, a causa dels conceptes "ofensius" que trobàvem al seu llibre L'emigració, problema i esperança de Catalunya.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.