El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.
Marxa per la llibertat a les Rambles de Barcelona.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

El 4 de desembre de 1977, més d'un milió de persones van sortir al carrer a Andalusia per l'autonomia. A Barcelona també van sortir al carrer fins a 300.000 persones. En les manifestacions a Barcelona, trobem la participació de 6 sindicats, 13 partits i 3 associacions. Durant les manifestacions els lemes destacats anaven en direcció autonomista i obreristes.

Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos.
Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

Manifestació d'agricultors de La Rioja Alta per cridar l'atenció de les seves reivindicacions. Centenars de tractors al costat dels agricultors a les vores de la carretera nacional 120.
L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.