L'agost del 1976, el govern va decretar una sèrie de mesures econòmiques les quals van ser rebutjades de manera general per tot el territori català. Es veien com impossibles les mesures que volia adoptar el govern, tal com la congelació dels salaris, o que es mantinguessin a les petites i mitjanes empreses en la mateixa llista que a les grans a la Hisenda.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

Aturada de 4 hores realitzada pels treballadors i treballadores de l'institut Psiquiàtric Pere-Mata a Reus.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària de les cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar realitzaren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Medallistes de "FE de las JONS" a Alacant.
Falange Española de las JONS és un partit polític d'extrema dreta que va ser constituït l'octubre de 1976, que s'autoproclama hereu de la històrica Falange Española fundada per Primo de Rivera el 1933 i es va unificar amb les JONS el 1934.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.