El búnquer a Catalunya és entès com la unió dels grups radicals d'extrema dreta que van perdurar després de la mort del dictador. És al voltant dels anys seixanta, quan es comencen a veure aquests búnquers, amb l'inici del període les grans vagues, quan es preveu el canvi cap a camí democràtic. La població que formava part dels búnquers era fonamentalment de les classes més conservadores de la societat.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors l'objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d’Autonomia com a pas previ per l’autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

Durant el maig de 1977, al País Basc es va produir la setmana pro amnistia. Al llarg de la setmana es van convocar mobilitzacions populars per reclamar l'amnistia dels presos empresonats per delictes polítics. Les mobilitzacions van ser reprimides per les forces d'ordre públic, que van causar la mort de 7 persones i un gran nombre de ferits.