L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d’Autonomia com a pas previ per l’autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors el seu objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

La manifestació forma part de la mobilització popular catalana entre els anys 1975 i 1977 que van anomenar Congrés de Cultura Catalana. El Congrés tenia per objectius la normalització de la llengua i la defensa dels drets de les persones i cultura catalana.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

El 4 de desembre de 1977, més d'un milió de persones van sortir al carrer a Andalusia per l'autonomia. A Barcelona també van sortir al carrer fins a 300.000 persones. En les manifestacions a Barcelona, trobem la participació de 6 sindicats, 13 partits i 3 associacions. Durant les manifestacions els lemes destacats anaven en direcció autonomista i obreristes.

Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos.
Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.

Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos.
Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.