La causa que va provocar les manifestacions fou dues de les condicions de la convocatòria a oposicions al Banc Central i de Biscaia. Aquestes dues condicions foren que fossin del sexe masculí i majors de vint-i-un anys.
La resposta popular va ser ràpida i més de 300 persones es van reunir davant el Banc Central.
A les protestes trobàvem pancartes signades pel Moviment de Dones de Banca, la vocalia de dones de la barriada de la Vall d'Hebron i de la Sagrada Família a més del col·lectiu feminista. Els reclams principals eren el dret a la feina a banca i contra la discriminació.
El moviment de Dones de Banca, agrupa dones de vint bancs i caixes diferents i que ha fet assemblees a sindicats.

Pintades a l'escola Ramón Berenguer III per donar suport a l'equip de treball d'aquesta.

El 20 de novembre les forces d'extrema dreta celebren l'aniversari de les morts del dictador Franco i Primo de Rivera. Durant aquest primer aniversari, es va realitzar un acte oficial al Valle de los Caídos, presidit pels reis d'Espanya, amb membres del govern i membres civils i militars de la Secretaria General del Movimiento Nacional.
A la fotografia observem una pintada de persones de Croacia que van participar en la convocatòria a València.

Cartell de manifestacions per la llibertat per Lazagna Spadafina i els detinguts per la política antifeixista.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.