La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.

Amb l'avenç de la societat, es generaren unes necessitats que feien necessàries la creació de més guarderies públiques gratuïtes. Aquestes foren: la creixent industrialització i la incorporació de la dona al món del treball, fent que l'infant ja no es pugui quedar a casa i una necessitat pedagògica. L'etapa entre els 0-3 anys és important en el desenvolupament de la personalitat de l'infant, així que cobriria tant les seves necessitats bàsiques com les educatives.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

Durant el febrer de 1976, el sector educatiu, inicià una sèrie de manifestacions i mobilitzacions per reclamar un ensenyament públic i gratuït, una millora de les condicions de treball i salarials i una millora dels drets sindicals. Els treballadors eren mestres d'EGB, BUP i FP.

La vaga dels professors no numeraris ajunta a més de 13.000 persones d'arreu de l'estat. La vaga fos la conseqüència de la situació degradada dels PNN, cobrant un salari inferior a catedràtics o agregats, amb una seguretat social incompleta, sense tenir assegurança de desocupació ni jubilació a més de la inestabilitat de no saber si mantindrien el seu lloc de treball a l'any següent, ja que se'ls renovava anualment. Les reivindicacions que van demanar foren: la congelació del decret sobre concurs-oposició, mentre no hi hagi una altra forma d'accés a la docència, estabilitat dels PNN actual i que no hi haguessin ni sancions ni represàlies.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.