Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos.
Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Durant el novembre de 1977, es va realitzar a Mataró el Congrés de Cultura Catalana, i en el qual van participar entitats i professionals mataronins. Durant el congrés es va presentar una reunió que denunciava el poc aprofitament de l'aigua, la malversació d'aquesta, la contaminació dels aqüífers i la salinització.

Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos.
Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.

La manifestació forma part de la mobilització popular catalana entre els anys 1975 i 1977 que van anomenar Congrés de Cultura Catalana. El Congrés tenia per objectius la normalització de la llengua i la defensa dels drets de les persones i cultura catalana.

En setembre de 1976, l'empresa Silvestre Segarra, S.A., l'empresa més gran de calçat a Espanya, què comptava amb un total de 3500 treballadors, es va produir la suspensió de pagaments als seus treballadors i la confiscació d'aquesta per l'Estat. Els veïns de la Vall d'Uixó es manifestaren contra el tancament d'aquesta, i es va aprofitar l'ocasió per a reclamar millors condicions socials.

Manifestació dels estudiants en contra de l'augment de les taxes acadèmiques que va promoure el Ministeri en un 300% sense realitzar cap consulta prèvia.

Per aconseguir el conveni de Catalana de gas, els seus treballadors van realitzar aturs parcials, assemblees multitudinàries i manifestacions. El canvi principal que portava el conveni era l'augment del salari, que comportava guanyar cent mil pessetes anuals, a més es volia assolir la possibilitat de negociar els punts del conveni a l'any següent.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.