El 1975, es celebra l'assemblea l'Escola d'Estiu, en la qual les persones participants aproven la declaració "per una nova escola pública".
El 1976, la Coordinació Escolar i la Unió Territorial de Cooperatives d'Ensenyament a Catalunya formen un secretariat conjunt, el qual es desmarcà per reclamar un finançament públic per les escoles.
El febrer de 1977, els dos col·lectius convoquen a Plaça Catalunya una manifestació amb els lemes; Volem ser escola pública - Escoles públiques i gratuïtes per tothom - No volem morir.

Manifestació dels estudiants en contra de l'augment de les taxes acadèmiques que va promoure el Ministeri en un 300% sense realitzar cap consulta prèvia.

A la diada de l'onze de setembre de 1976, el poble català es va alçar en suport del poble saharià i en favor de la república del Sàhara.

Santa Coloma era coneguda també com la novena província andalusa, ja que en ella vivien al voltant de 50.000 andalusos emigrants. En aquest context previ a les eleccions, dos partits van intentar agrupar tots aquests vots a través d'una política anticatalanista. Els partits foren Alianza Popular i el Partido Socialista Andaluz. Una de les propostes que van portar a terme fos la moció de censura contra Pujol, a causa dels conceptes "ofensius" que trobàvem al seu llibre L'emigració, problema i esperança de Catalunya.

Durant el novembre de 1977, es va realitzar a Mataró el Congrés de Cultura Catalana, i en el qual van participar entitats i professionals mataronins. Durant el congrés es va presentar una reunió que denunciava el poc aprofitament de l'aigua, la malversació d'aquesta, la contaminació dels aqüífers i la salinització.

L'1 de maig se celebra el dia internacional dels treballadors i treballadores, i que se sol utilitzar per realitzar reivindicacions de caràcter social o laboral a favor d'aquestes. A més, és un dia festiu nacional.
En aquest cas, la manifestació de l'1 de maig, és portada a terme pel sindicat CCOO.

L'1 de maig se celebra el dia internacional dels treballadors i treballadores, i que se sol utilitzar per realitzar reivindicacions de caràcter social o laboral a favor d'aquestes. A més, és un dia festiu nacional.

La vaga general de Sabadell de 1976 va suposar la fi del franquisme a la ciutat, amb la dimissió de l'alcalde falangista Josep Burrull. Els orígens de la vaga general són dos, el primer, la crisi del tèxtil que es va produir a principis del 1970, que va suposar la reestructuració de la indústria a Sabadell i la desaparició de la meitat dels tallers al llarg dels cinc següents anys i el segon la mort de l'alcalde Malcet el 1963, substituït per Burrull.
Els precedents a la vaga són les diverses mobilitzacions de les associacions de veïns exigents la dimissió del consistori i a partir del 23 de gener amb vagues i parades tècniques a col·legis i instituts. El detonant final de la vaga fou l'actuació dels antidisturbis contra una manifestació pacífica i festiva formada per professors, pares i mares amb els seus fills, en la qual es van provocar lesions a alguns dels nens.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.