El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Conferència internacional sindical d'enginyers, quadres i tècnics

Acte commemoratiu del 56è aniversari de l'assassinat de Francesc Layret, organitzat pel sindicat ja desaparegut, Solidaritat d'Obrers de Catalunya.
Francesc Layret i Foix fou un advocat i polític català. Membre fundador de l'Associació Escolar Republicana i l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Va ser membre de la Unió Republicana, Solidaritat Catalana i va fundar també el Centre Nacionalista Republicà i la Unió Federal Nacionalista Republicana. L'any 1920, va ser assassinat per un grup de pistolers que formaven part de la patronal que li van disparar set trets letals.

La CNT va ser fundada l'any 1910 a Barcelona, i és la unió de societats obreres no vinculades a corrents socialdemòcrates. La fundació es dona al segon congrés del sindicat català Solidaritat Obrera, que tenia per objectiu la creació d'un sindicat que fos una força alternativa al sindicat UGT.

Grafiti de membres del sindicat de CNT a favor de l'abstenció en el referèndum celebrat l'any 1976.
El referèndum del 1976 servia per aprovar la llei de Reforma Política que eliminava les estructures franquistes, com les Cortes de la dictadura franquista i permetia la convocatòria d'eleccions democràtiques.
La plataforma d'Organismes Democràtics va acordar una campanya d'abstenció en massa a l'Estat si no es complien set condicions: legalització de tots els partits, amnistia total, igualtat d'oportunitats d'accés a la ràdio i TVE pels partits i organitzacions sindicals. A més, l'Assemblea de Catalunya va fer públic el rebuig al Referèndum i va cridar el poble català a mobilitzar-se i manifestar-se a favor de l'abstenció.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

L'1 de maig se celebra el dia internacional dels treballadors i treballadores, i que se sol utilitzar per realitzar reivindicacions de caràcter social o laboral a favor d'aquestes. A més, és un dia festiu nacional.
En aquest cas, la manifestació de l'1 de maig, és portada a terme pel sindicat CCOO.

L'1 de maig se celebra el dia internacional dels treballadors i treballadores, i que se sol utilitzar per realitzar reivindicacions de caràcter social o laboral a favor d'aquestes. A més, és un dia festiu nacional.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.