La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24, una jornada d'atur general. Els motius per els quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.
A la fotografia estem a la XX ordenació sobre la vaga contra la mobilització obrera.

Pintades al pati de la Universitat de Barcelona a favor de l'amnistia.

El cartell que veiem a la fotografia amb forma d'empresonat, reclama la llibertat dels objectors Magariños i Amengual, empresonats en consell de guerra a causa de rebutjar a unir-se al servei militar.
Durant aquesta època, el govern estava avançant sobre la regulació dels objectors de consciència. Fet que va suspendre temporalment el consell de guerra de Joan Amengual.

Manuel Magariños fou un objector que va ser condemnat a tres anys i un dia de presó a causa de la seva negativa a prestar el servei militar. En primera instància, Magariños va ser posat en llibertat gràcies a les mesures en gràcia del decret llei de l'amnistia. L'advocat durant el segon judici realitzat a Magariños va explicar que les mesures també havien d'haver exclòs la seva participació en el servei militar. Aquesta situació va comportar que Manuel Magariños fossi jutjat per dos presumptes delictes a conseqüència d'haver posat en llibertat provisional.

L'any 1976, el moviment cristià Pax Christi, dels captaires per la pau, van portar a terme a Girona, la Marxa de la Llibertat. Aquesta tenia per objectius accelerar el procés democratitzador, sensibilitzant i mobilitzant als catalans, i defensar els punts de l'assemblea de Catalunya: amnistia, llibertats bàsiques i la recuperació de l'Estatut d'Autonomia com a pas previ per l'autodeterminació. L'eslògan que utilitzaren fou 'Poble català, posa't a caminar'.

La manifestació forma part de la mobilització popular catalana entre els anys 1975 i 1977 que van anomenar Congrés de Cultura Catalana. El Congrés tenia per objectius la normalització de la llengua i la defensa dels drets de les persones i cultura catalana

Durant el maig de 1977, al País Basc es va produir la setmana pro amnistia. Al llarg de la setmana, es van convocar mobilitzacions populars per reclamar la amnistia dels presos empresonats per delictes polítics. Les mobilitzacions van ser reprimides per les forces d'ordre públic, que van causar la mort de 7 persones i un gran nombre de ferits.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es va reclamar l'Estatut de Autonomía.