La vaga general produïda el 12 de novembre de 1976, va ser convocada per la Coordinadora d'Organitzacions Sindicals, formada per CCOO, UGT i USO. La vaga va tenir una durada de 24 hores, una jornada d'atur general. Els motius pels quals van convocar la vaga foren les mesures del govern d'Adolfo Suárez, d'ajust laboral i econòmic, que el govern no havia sigut escollit democràticament, per l'amnistia i les llibertats democràtiques.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La diada de Sant Jordi del 1976 la primera després de la mort del dictador Franco. Durant els anys de la dictadura la diada de Sant Jordi va ser oprimida i no va permetre a la gent de Catalunya celebrar-la de forma total. Llavors, aquesta va ser molt especial després de tants anys de repressió. Aquesta com símbol de catalanisme per reclamar la llibertat, l'amnistia i l'Estatut d'Autonomia.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar dugueren a terme assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es va reclamar l'Estatut de Autonomía.

Manuel Magariños fou un objector que va ser condemnat a tres anys i un dia de presó a causa de la seva negativa a prestar el servei militar. En primera instància, Magariños va ser posat en llibertat gràcies a les mesures en gràcia del decret llei de l'amnistia. L'advocat durant el segon judici realitzat a Magariños va explicar que les mesures també havien d'haver exclòs la seva participació en el servei militar. Aquesta situació va comportar que Manuel Magariños fossi jutjat per dos presumptes delictes a conseqüència d'haver posat en llibertat provisional.

El cartell que veiem a la fotografia amb forma d'empresonat, reclama la llibertat dels objectors Magariños i Amengual, empresonats en consell de guerra a causa de rebutjar a unir-se al servei militar.
Durant aquesta època, el govern estava avançant sobre la regulació dels objectors de consciència. Fet que va suspendre temporalment el consell de guerra de Joan Amengual.