El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La manifestació de treballadors acomiadats agrupava a una multitud d'empreses de diferents comarques, com per exemple del Baix Llobregat amb Elsa, Siemens, Corberó, Tubauto, el Barcelonès amb Pegaso, Olivetti, SEAT o al Vallès Occidental amb Facosa i Humer Hidràulica.
Les protestes tenien per objectiu les readmissions dels acomiadats.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La manifestació forma part de la mobilització popular catalana entre els anys 1975 i 1977 que van anomenar Congrés de Cultura Catalana. El Congrés tenia per objectius la normalització de la llengua i la defensa dels drets de les persones i cultura catalana

L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors el seu objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.

La vaga de l'empresa Motor Ibérica va tenir una durada de 96 dies, i en la qual van participar 3500 treballadors de tres factories de Poble Nou, Zona Franca i Montcada. La vaga va ser possible gràcies a la caixa de resistència que van reunir, que tenia un total de 17 milions de pessetes.
Les causes de la vaga foren els acomiadaments de 18 treballadors a causa d'un conflicte l'any 1974, volien un augment lineal de 4000 pessetes i que retiressin 200 sancions per participar en aturs parcials.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

La manifestació forma part de la mobilització popular catalana entre els anys 1975 i 1977 que van anomenar Congrés de Cultura Catalana. El Congrés tenia per objectius la normalització de la llengua i la defensa dels drets de les persones i cultura catalana.

Els treballadors de l'empresa Hispano Olivetti es van veure obligats a forçar les negociacions del conveni a causa de la postura de l'empresa que feia impossible arribar a un acord. La plataforma de treballadors establia dos punts claus, la readmissió de dos càrrecs sindicals que eren pendents del recurs posat al Suprem per l'empresa, i dintre d'aquest, l'estudi seriós pel retorn dels 57 treballadors acomiadats, i el segon era l'augment dels salaris dels treballadors, que demanaven un augment de 80.000 pessetes.