El projecte d'Associació Sindical que es va voler portar a terme el gener de 1977, suposava pels sindicats una de les motivacions de lluita i mobilització més important per als col·lectius sindicals democràtics. Ja que l'objectiu que es buscava amb l'aprovació d'aquest projecte, era mantenir viu el sindicat vertical.

El partit Convergència Democràtica de Catalunya va ser fundat el 17 de novembre de 1974. En la seva fundació van participar un total de 125 persones, d'entre les quals la persona més influent era en Jordi Pujol. Els objectius que tenien proposats eren construir la col·lectivitat catalana, reformar la llengua, refermar les tradicions, donar suport en la defensa de la democràcia i la llibertat i l'autogovern i projecció europea de Catalunya.
L'any 1977, es va celebrar el IV Congrés de CDC, en el qual es va decidir que el partit es presentés a les eleccions generals formant coalició amb l'Esquerra Democràtica de Catalunya i el PSC-Reagrupament.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

El 31 d'octubre i 1 de novembre de l'any 1976, el Partit Socialista de Catalunya, va celebrar el seu Congrés constituent, que culminava el procés de constitució com a nou partit, que va iniciar el 22 de juny del mateix any. Durant aquell moment, el Consell General del partit era format per 151 membres i un Secretariat General format per 15 secretaries. En la seva fundació, el partit va començar amb un total de 1601 afiliats.

L'assemblea del sindicat de treballadors de premsa es va realitzar al saló d'actes de l'església de Sant Medir. Les problemàtiques que enfrontaven els treballadors de premsa eren: reducció de les plantilles, la interpretació del plus de nocturnitat, la nova ordenació laboral i l'acomiadament del treballador de La Vanguardia, Eliseo Franco.

La II conferència del PSUC es va celebrar el maig de 1977, que va servir com etapa de preparació del IV Congrés del PSUC. Durant aquesta etapa, hi havia al partit discrepàncies internes, entre les línies més moderades i radicals. Els representants que més destacaven en la línia moderada eren en Jordi Solé Turá i Jorge Borja. En el cas de la línia radical, es trobaven els militants més antics del partit.

Els treballadors del sector de la banca privada van anar a la vaga els dies 9, 10 i 11 de desembre per donar suport a la plataforma reivindicativa del conveni col·lectiu nacional. Les reunions entre la comissió gestora i el president de la Unió d'Empresaris no van resultar positives, ja que el segon feia esment que no gaudia de la representativitat de la Unió d'Empresaris.