Fondo 0047 - Francisco Puerto Otero

(Las Cabezas de San Juan, Sevilla, 11 d'agost del 1946 - Barcelona, 26 de desembre del 1992). Treballador de la construcció i sindicalista. Va arribar a Barcelona amb 19 anys, on va fer de polidor i de venedor fins que va ingressar al sector de la construcció, on treballà durant anys. L'any 1970 es posà en contacte amb CCOO.
Detingut i empresonat el 1971 per propaganda il·legal. Ingressà al PSUC i fou empresonat diverses vegades més fins que l'any 1976 li fou aplicada l'amnistia. Des d'aquest moment, va estar lligat al Sindicat de Construcció de CCOO de Catalunya.
Participà en el Primer Congrés de CCOO en la legalitat (1978), i va formar part de la seva Comissió Executiva, i fins a la seva mort fou membre del Consell Nacional, òrgan màxim del sindicat entre congressos. Durant els anys 80 va ser una de les persones que més va contribuir a l'impuls de les polítiques d'ocupació del sindicat, a través dels centres d'assessorament ocupacional de CCOO, que es posaren en marxa amb la creació del Centre de Formació i Promoció Ocupacional (CEPROM) el 1988, que és l'actual Fundació Paco Puerto.