El desembre de 1976, 1800 treballadors del Port de Barcelona van iniciar una vaga de vint-i-dos dies (1 de desembre - 23 de desembre). La vaga fou posada en marxa a causa de conèixer la incoació de set expedients administratius a sengles càrrecs sindicals. Els expedients foren imposats arran de l'atur total al Port durant la jornada de vaga del 12 de setembre del mateix any. Durant aquest període, més de 190 vaixells foren desviats cap altres punts de la Mediterrània.

El 12 de novembre del 1976 es va produir la convocatòria unitària dels cincs centrals sindicals catalanes que va agrupar a més de 225.000 treballadors durant aquesta jornada.
Participaren en aquesta jornada les grans empreses metal·lúrgiques, entre 4000 o 5000 taxistes, un gran nombre de botigues, Junta d'Obres del Port, agències de duanes, premsa, etc. Altres empreses que no se'ls hi va ser possible participar celebraren assemblees o aturades parcials com Aigües de Barcelona, Fecsa, Catalana a gas, etc.

Manifestació en contra del tancament de l'Escola Superior de Sociologia de Barcelona per part dels treballadors d'aquesta.

Al febrer de 1975 es va produir la vaga dels professors no numeraris d'universitat i que va durar fins al mes de juny amb el final del curs universitari. Els objectius de la vaga eren un augment retributiu, un contracte laboral, el qual no tenien i rebutjaven la via del concurs oposició per ser professor numerari. Gran part dels professors formaven part de grups polítics clandestins, fet que va suposar l'expulsió també per motius ideològics a aquests.

L'any 1975 es va produir la vaga d'actors a Espanya. La primera dintre del col·lectiu teatral, que reivindicava la reducció de la jornada laboral, que cobressin els assaigs, un dia de descans a la setmana o la funció única. El dia 4 de febrer quinze teatres madrilenys van iniciar la vaga, i el dia 6 es va sumar tot el teatre de Barcelona. La vaga va rebre suport internacional, de fins a 38 països diferents, com l'ajut econòmic dels sindicats francesos i italians. La vaga va finalitzar el 13 de febrer, i el col·lectiu va aconseguir l'acceptació de les seves propostes.

Manifestació conjunta dels professors no numeraris amb els professors d'institut per reclamar millors condicions laborals

El 15 de gener de 1977, es va organitzar un míting al Palau d'esports Josep Mora per part de CCOO de Mataró i el Maresme. En aquest míting participava el líder històric de CCOO, Marcelino Camacho. Per portar-se a terme el míting calia rebre el permís del Govern Civil, encara de la resposta negativa per part de l'alcalde, es va produir aquesta al llarg de la façana del Palau d'Esports. La manifestació va arribar a l'ajuntament i es va dissoldre pacíficament.

L'amnistia laboral és una de les reivindicacions més arrelades al moviment obrer i fos en les manifestacions dels treballadors el seu objectiu. L'amnistia no ha de ser només la readmissió de la persona al seu lloc de treball, sinó que l'empresa reconegui que aquest acomiadament va ser injust. Trobem un gran nombre d'empreses en aquest context de manifestacions: Elsa, Siemens, Tubauto, Pegaso, Olivetti, Motor Ibèrica, SEAT, etc. Un altre objectiu pel qual es va lluitar també fos per l'amnistia sindical.

Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos.
Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.