El 15 de gener de 1977, es va organitzar un míting al Palau d'esports Josep Mora per part de CCOO de Mataró i el Maresme. En aquest míting participava el líder històric de CCOO, Marcelino Camacho. Per portar-se a terme el míting calia rebre el permís del Govern Civil, encara de la resposta negativa per part de l'alcalde, es va produir aquesta al llarg de la façana del Palau d'Esports. La manifestació va arribar a l'ajuntament i es va dissoldre pacíficament.

La CUT-Chile és la Central Única de Treballador/es, que va ser fundada el 1953 pel líder sindical Clotario Best, a partir de la fusió de les organitzacions que formaven la Comissió Nacional d'Unitat Sindical. Les organitzacions en qüestió eren: Confederación de Trabajadores de Chile, el Movimiento Unitario Nacional de Trabajadores, el Comité Relacionador de Unidad Sindical, la Junta Nacional de Empleados de Chile i el Movimiento de Unidad Sindical.
L'internacionalisme proletari és el concepte pel qual les classes treballadores han d'actuar en conjunt per reemplaçar el capitalisme pel marxisme com sistema mundial.

La vaga general de Sabadell de 1976 va suposar la fi del franquisme a la ciutat, amb la dimissió de l'alcalde falangista Josep Burrull. Els orígens de la vaga general són dos, el primer, la crisi del tèxtil que es va produir a principis del 1970, que va suposar la reestructuració de la indústria a Sabadell i la desaparició de la meitat dels tallers al llarg dels cinc següents anys i el segon la mort de l'alcalde Malcet el 1963, substituït per Burrull.
Els precedents a la vaga són les diverses mobilitzacions de les associacions de veïns exigents la dimissió del consistori i a partir del 23 de gener amb vagues i parades tècniques a col·legis i instituts. El detonant final de la vaga fou l'actuació dels antidisturbis contra una manifestació pacífica i festiva formada per professors, pares i mares amb els seus fills, en la qual es van provocar lesions a alguns dels nens.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

L'any 1976, la Coordinadora de Pagesos i Camperols va unir a la pagesia de tot l'estat espanyol (Terol, Badajoz, Lleida, Rioja, etc.) Aquesta convocatòria es va donar per diferents causes. La primera relativa als preus. Els pagesos demanaren al govern l'establiment d'uns preus mínims dels seus productes, el qual va ignorar i situà un preu molt per sota del demanat. Fet que va fer néixer la crida: els tractors als carrers.
La segona causa va ser per la seguretat social agrària. Aquesta identificava als pagesos com treballadors autònoms o empresaris, i els impedia gaudir de l'assistència sanitària gratuïta, pensió per jubilació, etc.
L'última causa era a raó de la quota sindical, reclamaven la llibertat d'elecció del seu sindicat.

A la fotografia trobem l'avinguda Alferez provisional a València, en la qual una senyora va morir en un accident de tràfic. Els veïns de la zona es van manifestar durant vàries hores aquella nit. L'endemà, la policia armada fa realitzar diverses detencions dels veïns.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.

Durant els anys 1976 i 1977 es va produir el conflicte de les expropiacions d'As Encrobas a Galicia. El conflicte en qüestió era protagonitzat pels veïns de la parròquia d'As Encrobas, ja que volien evitar l'expropiació de les seves terres per l'empresa Lignitos de Meirama, o si es produïen, que aquesta s'encarregués del trasllat de la població a terres similars. Els problemes sorgeixen a causa que els veïns demanaven un preu superior oferit per l'empresa.

La vaga general de Sabadell de 1976 va suposar la fi del franquisme a la ciutat, amb la dimissió de l'alcalde falangista Josep Burrull. Els orígens de la vaga general són dos, el primer, la crisi del tèxtil que es va produir a principis del 1970, que va suposar la reestructuració de la indústria a Sabadell i la desaparició de la meitat dels tallers al llarg dels cinc següents anys i el segon la mort de l'alcalde Malcet l'any 1963, substituït per Burrull.
Els precedents a la vaga són les diverses mobilitzacions de les associacions de veïns exigent la dimissió del consistori i a partir del 23 de gener amb vagues i parades tècniques a col·legis i instituts. El detonant final de la vaga fou l'actuació dels antidisturbis contra una manifestació pacífica i festiva formada per professors, pares i mares amb els seus fills, en la qual es van provocar lesions a alguns dels nens.

Durant els anys 1976 i 1977 els funcionaris van acusar a l'administració d'una manca de planificació econòmica i una manca de gestió empresarial, a més de reclamar millores econòmiques com socials i una distribució equilibrada dels pressupostos.
Els principals agents que van sortir a la vaga foren els funcionaris de l'Administració, el Servei de bombers de l'Ajuntament de Barcelona i els metres d'ensenyament estatal.