Fondo 0269 - Maria Bigordà Montmany

(Ullastrell, 1916 - Terrassa, 2009) Treballadora del tèxtil compromesa amb les reivindicacions laborals i socials de la classe treballadora. Va militar al PSUC i a Comissions Obreres.
Nascuda a Ullastrell, era la primera filla d'una família de pagesos molt pobres. El pare Pere Bigordà Font i la mare Tecla Montmany Carreres, eren arrendataris d'un terreny de vinyes. Gairebé no va poder anar a l'escola, però va aprendre a llegir en català perquè a casa seva es llegia La terra, el diari de la Unió de Rabassaires. La mare era catòlica practicant, el pare militant d'Esquerra Republicana de Catalunya i de la Unió de Rabassaires, fou agutzil durant la guerra civil, i de ben petita ja la portava als mítings que es feien a Terrassa. Va tenir quatre germans, Àngela (1919) Valentí (1921) Amadeu (1923) i Josep (1926) del qual fou padrina i que en el futur esdevindria un destacat sacerdot defensor de les lluites del moviment obrer.
A punt de complir 10 anys, va començar a treballar a Terrassa, al servei domèstic de Can Tusell. Als 12 anys, cansada d'anar i venir, va deixar la feina i es quedà a Ullastrell, fent de minyona a Can Correu. Més tard va voler tenir un ofici i començà l'aprenentatge de teixidora a la fàbrica de Can Arrufat, allà va prendre contacte amb l'ideari anarquista, influenciada per la lectura de les novel·les de Frederica Montseny i de Frederic Urales, que transmetien la imatge de la dona lliure.
Acabat l'aprenentatge, cap a l' any 1931 va trobar feina a la fàbrica La Tela, on treballava a preu fet en condicions d'extrema duresa. Al cap de poc temps, va canviar a l'empresa de Domènec Domingo. Havia anat a viure a Terrassa i compaginava el treball tèxtil amb la feina de minyona a una casa.
A principis de 1933 va conèixer el que seria el seu marit, Josep Portero Serrano, teixidor de la fàbrica de mitges Vallhonrat, amb qui va tenir un matrimoni ple de desavinences pel caràcter masclista i violent del seu marit. Maria ho va denunciar al jutjat de Terrassa sense cap resultat.
Després de néixer la seva segona filla, es va separar, fet que fou molt mal rebut per part de la família i la societat en general. Marginada per tothom, va començar a patir greus problemes de subsistència, i a causa de la fam i la manca d'assistència mèdica, va veure morir contagiada de diftèria, la filla petita de 20 mesos. En aquell període va buscar el recolzament del sindicat UGT i posteriorment la CNT per aconseguir ser admesa a la fàbrica de Can Vallhonrat.
Acabada la guerra, la nova llei franquista derogà els drets que havien adquirit les dones durant la República, i el dia de Corpus de 1939 la policia li pren la filla, que serà entregada al seu pare, Maria perd la custòdia i només la podrà veure d'amagat. Passaran 12 anys separades.
Les tropes nacionals havien assaltat i saquejat la casa familiar a Ullastrell i el seu pare internat a un camp de concentració. Maria és denunciada pel seu marit i un company de feina, i el 3 de juliol és detinguda. Deu dies més tard es sotmesa a consell de guerra i condemnada a la pena de 12 anys i un dia de presó per auxili a la rebel·lió.
Després d’uns mesos empresonada a Terrassa, és traslladada a la Presó de Dones de les Corts de Barcelona. Allà coneix entre altres, les militants comunistes Adelaida Abarca Izquierdo i María del Carmen Cuesta Rodríguez, que van influir definitivament en la formació de la seva consciència política.
El 18 de setembre de 1941 li concedeixen la llibertat condicional, però no pot tornar a casa. És desterrada a Madrid fins que el dia 16 d'octubre pot tornar a Terrassa amb llibertat vigilada. Va a viure a casa dels pares i treballa al camp.
El 1946 li arriba l'indult i malgrat les dificultats per reintegrar-se a la societat a causa dels antecedents penals, comença a tenir l'esperança de normalitzar la seva vida i recuperar la filla. Troba feina de minyona a casa del comerciant Frederic Segués, hi treballa durant 12 anys, però el treball domèstic no li garanteix cap dret laboral, ni cobertura social, llavors reprèn la feina de teixidora a Can Sala i Badrinas. L'any 1953 la seva filla que ja té 20 anys, anirà finalment a viure amb ella.
A Terrassa va començar el seu compromís amb la lluita veïnal i obrera. L'any 1964 va viure a l'ombra el naixement de la primera Comissió Obrera de Barcelona, a la Parròquia de Sant Medir, on el seu germà Josep Bigordà Montmany era el capellà.
El 1976 es jubila i obté el carnet de militant del PSUC i de Comissions Obreres.
El dia 10 de maig de 2005 l'Ajuntament de Terrassa li va concedir l'agulla amb l'escut municipal, en reconeixement a les dones que havien lluitat tota la vida pels drets socials, econòmics i polítics.
Maria va morir el 8 de setembre del 2009 a punt de complir els 93 anys.