L'any 1974, Unió de Pagesos es va fundar a la clandestinitat a Pontons, i es definia com un sindicat unitari, democràtic i independent, hereu de la Unió de Rabassaires.
Durant l'any 1976, el sindicat Unió de Pagesos, va celebrar la seva primera assemblea a Poblet i el seu primer Congrés a Espluga de Francolí. I l'any 1977, va ser legalitzat com a organització professional agrària.

En el seu Congrés, la Unió de Pagesos va establir les seves bases d'actuació i definir la seva postura unitària davant els problemes del sindicalisme al camp, els estatuts de la mateixa Unió de Pagesos, el cooperativisme, l'aigua, els monopolis i la política agrària.

La Unió de Llauradors i Ramaders és una organització agrària que es va fundar l'any 1977 a la Comunitat Valenciana. Els seus objectius eren defensar i promoure els interessos generals dels agricultors i ramaders professionals valencians.

L'any 1974, Unió de Pagesos es va fundar a la clandestinitat a Pontons, i es definia com un sindicat unitari, democràtic i independent, hereu de la Unió de Rabassaires.
Durant l'any 1976, el sindicat Unió de Pagesos, va celebrar la seva primera assemblea a Poblet i el seu primer Congrés a Espluga de Francolí. I l'any 1977, va ser legalitzat com a organització professional agrària.

L'any 1974, Unió de Pagesos es va fundar a la clandestinitat a Pontons, i es definia com un sindicat unitari, democràtic i independent, hereu de la Unió de Rabassaires.
Durant l'any 1976, el sindicat Unió de Pagesos, va celebrar la seva primera assemblea a Poblet i el seu primer Congrés a Espluga de Francolí. I l'any 1977, va ser legalitzat com a organització professional agrària.

L'any 1974, Unió de Pagesos es va fundar a la clandestinitat a Pontons, i es definia com un sindicat unitari, democràtic i independent, hereu de la Unió de Rabassaires.
Durant l'any 1976, el sindicat Unió de Pagesos, va celebrar la seva primera assemblea a Poblet i el seu primer Congrés a Espluga de Francolí. I l'any 1977, va ser legalitzat com a organització professional agrària.

Les problemàtiques que afectaven la comarca d'Osona i que van propiciar la seva participació activa a la Unió de Pagesos eren les masies aïllades, la diversificació del camp i la diferència de la producció. A més, de la devaluació del poder que tenia el pagès, reduint les seves condicions de treball. Osona va tenir un paper important al primer Congrés de la Unió de Pagesos, ja que es van encarregar de preparar la ponència sobre els estatuts i estructura interna de la Unió.

L'any 1974, Unió de Pagesos es va fundar a la clandestinitat a Pontons, i es definia com un sindicat unitari, democràtic i independent, hereu de la Unió de Rabassaires.
Durant l'any 1976, el sindicat Unió de Pagesos, va celebrar la seva primera assemblea a Poblet i el seu primer Congrés a Espluga de Francolí. I l'any 1977, va ser legalitzat com a organització professional agrària.

L'any 1974, Unió de Pagesos es va fundar a la clandestinitat a Pontons, i es definia com un sindicat unitari, democràtic i independent, hereu de la Unió de Rabassaires.
Durant l'any 1976, el sindicat Unió de Pagesos, va celebrar la seva primera assemblea a Poblet i el seu primer Congrés a Espluga de Francolí. I l'any 1977, va ser legalitzat com a organització professional agrària.