El febrer de 1976, trobem les dues primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es reclamava l'Estatut d'Autonomía per Catalunya.

L'assemblea permanent d'intel·lectuals, professionals i artistes catalans va néixer l'any 1970, quan un grup de 300 intel·lectuals es van tancar a Montserrat per protestar contra el Procés de Burgos. Aquest grup formarà part més tard del Congrés de Cultura Catalana.
El Congrés de Cultura Catalana va ser format per més de 12.000 persones inscrites, amb milers de participants i va tenir una durada de dos anys. I els objectius que es van proposar foren: detectar les causes que van portar a situacions anormals als àmbits de la cultura catalana i definir les línies d'actuació per aconseguir la normalització cultural.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.

Manuel Magariños fou un objector que va ser condemnat a tres anys i un dia de presó a causa de la seva negativa a prestar el servei militar. En primera instància, Magariños va ser posat en llibertat gràcies a les mesures en gràcia del decret llei de l'amnistia. L'advocat durant el segon judici realitzat a Magariños va explicar que les mesures també havien d'haver exclòs la seva participació en el servei militar. Aquesta situació va comportar que Manuel Magariños fossi jutjat per dos presumptes delictes a conseqüència d'haver posat en llibertat provisional.

Al febrer de 1976, trobem les dos primeres grans manifestacions posteriors a la mort del dictador Francisco Franco. Aquestes realitzades a 1 i 8 de febrer. La primera, convocada per la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, en la qual es reclamava l'amnistia de sis-cents presos polítics que restaven a les presons que no van ser indultats per Juan Carlos I. La segona manifestació, al 8 de febrer, es va reclamar l'Estatut de Autonomía.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.

A la primera setmana del desembre de 1970, del 3 al 9, es va produir el consell de Guerra a setze persones que formaven part de l'organització armada ETA. Els fets pels quals foren jutjats es donarien l'any 1968, quan al 2 d'agost va ser assassinat a trets al policia Melitón Manzanas, cap de la policia política de Sant Sebastià. A més, se'ls hi va jutjar per dos més, el del guàrdia civil José Pardines, el taxista Fermin Monasterio i delictes per un botí de més de 30 milions de pessetes. Les penes imposades foren 9 sentències de mort, cinc-cents dinou anys de presó i multes per 6.000.000 milions de pessetes. Encara que al dia 30, es va decidir concedir l'indult de totes les penes de mort.

L'any 1976, després de la mort del dictador, Santiago Carrillo retorna a Espanya per diversos motius: dirigir el Partit Comunista Espanyol i el segon motiu és aconseguir la seva detenció a Espanya, així provocant una situació de tensió al govern i aconseguir que el govern legalitzi el PCE.
A la imatge observem una manifestació per la llibertat de Santiago Carrillo a París.