El gener de 1977, l'empresa Descasa S.A. de Barcelona va acomiadar a 40 treballadors sense pagar a aquests el sou corresponent al treball de Nadal. Treballadors del sector van unint-se a ell en solidaritat, com per exemple els treballadors del Port.

L'agost del 1976, el govern va decretar una sèrie de mesures econòmiques les quals van ser rebutjades de manera general per tot el territori català. Es veien com impossibles les mesures que volia adoptar el govern, tal com la congelació dels salaris, o que es mantinguessin a les petites i mitjanes empreses en la mateixa llista que a les grans a la Hisenda.

L'any 1977, els treballadors del metall de Palma de Mallorca van anar a la vaga a causa de la renovació del conveni. La primera renovació del conveni es va realitzar sense comptar amb la participació dels treballadors i sindicats, i va ser signat per la patronal i la UTT. Els treballadors van dur a terme manifestacions i piquets per pressionar als empresaris i renegociar el conveni. Per segona vegada, el conveni es va signar sense els treballadors i sense negociar els salaris. El 23 de març es va celebrar una assemblea de delegats i representants del metall per acordar a esperar el juliol per aconseguir millores condicions laborals.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.

L'any 1977, els treballadors del metall de Palma de Mallorca van anar a la vaga a causa de la renovació del conveni. La primera renovació del conveni es va realitzar sense comptar amb la participació dels treballadors i sindicats, i va ser signat per la patronal i la UTT. Els treballadors van dur a terme manifestacions i piquets per pressionar als empresaris i renegociar el conveni. Per segona vegada, el conveni es va signar sense els treballadors i sense negociar els salaris. El 23 de març es va celebrar una assemblea de delegats i representants del metall per acordar a esperar el juliol per aconseguir millores condicions laborals.

El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.

Manifestació dels treballadors de la PND de la Universitat de Barcelona per reclamar més estabilitat a la feina, un sou mínim de 25.000 pessetes i la participació en els òrgans de govern de la Universitat
Una de les membres de la comissió del PND, Margarita Guasch, va presentar la idea de la creació d'una comissió mixta representativa, que seria formada per catedràtics, professors i la mateixa PND. La comissió comptaria amb certa autoritat per poder aclarir la situació amb la Universitat, estudiar les necessitats del personal, la distribució racional d'aquest i la distribució racional dels diners.

Els problemes a Eryc SA s'inicien quan els directius comencen el procés de descapitalització de l'empresa, i que al maig presenta la suspensió de pagaments. En aquest moment l'empresa tenia per pagar salaris per sis milions de pessetes.
Encara que Delegació de Treball no va autoritzar el tancament, els treballadors esqueixaven de què anaven mecànics desmuntant la maquinària. Davant aquesta situació, 85 treballadors decideixen tancar-se per defensar el lloc de treball, amb el suport d'altres empreses del ram.