El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.

L'any 1977, els treballadors del metall de Palma de Mallorca van anar a la vaga a causa de la renovació del conveni. La primera renovació del conveni es va realitzar sense comptar amb la participació dels treballadors i sindicats, i va ser signat per la patronal i la UTT. Els treballadors van dur a terme manifestacions i piquets per pressionar als empresaris i renegociar el conveni. Per segona vegada, el conveni es va signar sense els treballadors i sense negociar els salaris. El 23 de març es va celebrar una assemblea de delegats i representants del metall per acordar a esperar el juliol per aconseguir millores condicions laborals.

El mes d'octubre de 1974 va suposar un gran triomf pels treballadors del metall del Baix Llobregat, ja que en aquest any es va signar el conveni del metall, que suposava una millora considerable de les condicions laborals i salarials.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

L'any 1977, els treballadors del metall de Palma de Mallorca van anar a la vaga a causa de la renovació del conveni. La primera renovació del conveni es va realitzar sense comptar amb la participació dels treballadors i sindicats, i va ser signat per la patronal i la UTT. Els treballadors van dur a terme manifestacions i piquets per pressionar als empresaris i renegociar el conveni. Per segona vegada, el conveni es va signar sense els treballadors i sense negociar els salaris. El 23 de març es va celebrar una assemblea de delegats i representants del metall per acordar a esperar el juliol per aconseguir millores condicions laborals.

L'agost del 1976, el govern va decretar una sèrie de mesures econòmiques les quals van ser rebutjades de manera general per tot el territori català. Es veien com impossibles les mesures que volia adoptar el govern, tal com la congelació dels salaris, o que es mantinguessin a les petites i mitjanes empreses en la mateixa llista que a les grans a la Hisenda.

El gener de 1977, l'empresa Descasa S.A. de Barcelona va acomiadar a 40 treballadors sense pagar a aquests el sou corresponent al treball de Nadal. Treballadors del sector van unint-se a ell en solidaritat, com per exemple els treballadors del Port.