A principis de l'any 1977, els músics de Catalunya es van organitzar per fer front a les seves dificultoses condicions laborals. Tots els sectors de la música catalana es van aplegar per formar el projecte de constitució del Sindicat de Música de Catalunya. Els objectius que es van proposar foren: millorar i defensar les condicions de vida i feina dels treballadors, donar suport als treballadors, desenvolupar l'interès com bé públic de cultura, impulsar iniciatives, mantenir relacions amb les organitzacions de treballadors i adherir-se a iniciatives cap a la unitat sindical de l'espectacle de Catalunya.

Mobilització de la plantilla de treballadors de El Corte Inglés en contra de l'acomiadament de les companyes embarassades i dels límits salarials imposats pels directius.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

Ens trobem en el context de VIII conveni de la SEAT. En el qual, la direcció de l'empresa va refusar un augment directe dels salaris, oferint un augment d'aquests amb l'increment de la productivitat. Els treballadors de la SEAT van pressionar a la direcció amb assemblees multitudinàries al camp de la Zona Franca i amb aturades constants de dues i quatre hores.

El conflicte a l'empresa química Durax va succeir l'any 1975 a causa de la demanda dels treballadors per un increment mensual del salari en 1500 pessetes. Davant la resposta negativa de la directiva, els 74 treballadors van realitzar de diferents aturades per pressionar a l'empresa. Les aturades van suposar l'acomiadament de 3 treballadors. I la resta van retornar als seus llocs de treball.

L'any 1975 es va produir la vaga d'actors a Espanya. La primera dintre del col·lectiu teatral, que reivindicava la reducció de la jornada laboral, que cobressin els assaigs, un dia de descans a la setmana o la funció única. El dia 4 de febrer quinze teatres madrilenys van iniciar la vaga, i el dia 6 es va sumar tot el teatre de Barcelona. La vaga va rebre suport internacional, de fins a 38 països diferents, com l'ajut econòmic dels sindicats francesos i italians. La vaga va finalitzar el 13 de febrer, i el col·lectiu va aconseguir l'acceptació de les seves propostes.

L'agost del 1976, el govern va decretar una sèrie de mesures econòmiques les quals van ser rebutjades de manera general per tot el territori català. Es veien com impossibles les mesures que volia adoptar el govern, tal com la congelació dels salaris, o que es mantinguessin a les petites i mitjanes empreses en la mateixa llista que a les grans a la Hisenda.